01 febr. Carlit aposta per la retenció de talent del territori
Carlit ha oficialitzat aquesta setmana la promoció de l’Oriol Duran en la posició de “copilot” del projecte, com adjunt a Xavier Espuña, fundador i gerent de l’empresa.
L’acció s’emmarca dins els #CompromisosCarlit, un conjunt de sis eixos que defineixen el valor diferencial de la marca, també respecte la relació que estableix amb la comunitat.
L’Oriol va començar a treballar fent tasques d’etiquetatge algunes tardes o dies esporàdics, durant l’estiu, mentre estudiava el grau d’economia. Més endavant, va començar a anar-hi als hiverns en cas de puntes de feina. El 2017, en el marc de les pràctiques Odisseum i a través de l’acompanyament del Consorci GAL Alt Urgell-Cerdanya, es va incorporar a l’àrea d’administració a jornada completa, en tasques de gestió de comandes, control d’estocs, planificació i facturació. De les pràctiques, va passar a una substitució temporal i ara, després de 6 anys de vincle amb l’empresa, l’empresa ha volgut formalitzar la seva aposta amb un pla de carrera en vistes al futur.
El gerent de Carlit, Xavier Espuña, explica que la incorporació de l’Oriol és una mostra de com entén l’empresa la responsabilitat social (RSE): “Hi ha empreses que omplen els webs de memòries de responsabilitat social. Nosaltres som petits i no fem aquestes coses per fer memòries, sinó perquè és la nostra manera d’entendre el projecte. Volem que la Cerdanya sigui un territori d’oportunitats, que la gent jove i bona no hagi de marxar. Programes com Odisseum ajuden de manera molt pràctica el territori”.
Per la seva banda, Oriol Duran es mostra molt motivat: “Estic molt content! Crec que puc aportar al projecte perquè he estat en diferents posicions dins de l’empresa. Les pràctiques d’Odisseum em van donar l’oportunitat de conèixer l’empresa des d’un punt de vista administratiu, a més de tota la formació que se’m va donar i que m’ha permès conèixer la indústria alimentària des del punt de vista empresarial”.
L’Oriol fa una crida als joves de la Cerdanya: “Jo diria que els joves en general, i m’hi incloc, estem molt obsessionats en marxar a fora, especialment quan venim d’un poble petit. És normal, i totalment vàlid, però sovint buscant a fora ens podem perdre oportunitats que tenim al costat de casa”.