Sóc la Trinxeta

Sóc la Trinxeta

Ja puc ser a la Cerdanya, a Barcelona o a qualsevol part del món, que tot i tenir un esperit nòmada sempre que viatjo m’enyoro el trinxat que fan a casa: patates, col i cansalada. A la fonda que tenien els meus avis a Puigcerdà, els ajudava a preparar els ingredients i els clients, ben petitona que era, em van acabar coneixent com ‘La Trinxeta’, un bonic sobrenom que encara m’acompanya.

em dedico a tenir cura dels #fansCerdanya voltant per Catalunya amb la meva foodtruck de trinxat

A Barcelona, on visc amb el meu xicot, en Pau, em coneixen com a Núria Cerdà. M’encanta la ciutat, sobretot el Barri Gòtic, però sovint m’enyoro la terra i hi pujo sempre que puc. No necessito res ni ningú per tirar endavant tot allò que em passa pel cap perquè sóc valenta i prou arriada però mai em sento tan protegida com quan m’envolten les muntanyes que m’han vist créixer. Quan no hi sóc, busco la seguretat escarxofada en el sofà de casa i tapada fins dalt amb la manta. És un mur infranquejable i des d’allà em defenso de qualsevol enemic posant-li els peus freds a l’esquena. En Pau sempre acaba demanant clemència. Yeah, I always win!
m'encanta viatjar, conèixer gent, anar de concerts, ballar...
M’agrada fer la meva i ser autèntica, barrejar a la meva vida, com si es tractés d’un trinxat, tot el garbuix d’experiències i il·lusions que em descriuen. M’agrada conèixer gent, viatjar, anar de concerts, descobrir coses noves i aprendre. Ballar fins que em fan mal els peus. Agafar aire cinc minuts amb una cervesa ben freda i tornar-hi amb més energia. Viure cada moment amb alegria i sorpresa, com quan t’enamores.

Des que visc lluny de la Cerdanya, la trobo molt a faltar. I com sé el que es pateix quan tens ‘monu’ de la Cerdanya, ara em dedico a tenir cura dels #fansCerdanya voltant per Catalunya amb la meva foodtruck de trinxat. I sabeu com es diu? No podia de ser cap altra manera: La Trinxeta!